i Vicent Enrique i Tarancón | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Vicent Enrique i Tarancón

Vicent Enrique i Tarancón
© Fototeca.cat
història eclesiàstica hist ecl
Eclesiàtic.
Borriana, 1907 — València, 28 de novembre de 1994

Fill d’una família obrera, féu els estudis eclesiàstics a Tortosa i es doctorà en teologia a València. Sacerdot (1929), treballà en l’Acció Catòlica espanyola, i fou arxipreste de Vinaròs (1938), bisbe de Solsona (1945-64), d’Oviedo (1964-69), arquebisbe de Toledo (1969-71) i de Madrid (1971-81). Fou president de la Conferència Episcopal Espanyola (1974-1981). Partidari d’una Església més oberta i independent del poder civil, tingué un paper cabdal per a desvincular l’Església del franquisme i obrir el diàleg entre els diferents sectors polítics. El 1981 renuncià als seus càrrecs per raons d’edat i es retirà a Vila-real. Destacà tant per la seva actuació pastoral com per la seva intervenció a Roma, on fou relator del sínode de bisbes. Fou membre de l’Academia Española (1970). Pòstumament han estat publicades les seves Confesiones (1996), on revela aspectes interessants de la seva vida privada i de la seva actuació pública.

Llegir més...