Els Enríquez de Lacarra, senyors i després comtes d’Ablitas, s’originaren d’un fill del rei Enric I de Navarra, Juan Enríquez de Lacarra (mort el 1323), els Enríquez de Sevilla, d'Enrique Enríquez, fill de l’infant Enric (i net de Ferran III de Castella), els Enríquez de Cisneros i els Enríquez de Castilla, del comte Tello de Biscaia, fill d’Alfons XI, i els Enríquez de Noroña, d’un fill d’Enric II de Castella, Alfonso Enríquez, comte de Gijón. Enric II també fou pare de Fadrique Enríquez, duc de Benavente. La família dels Enríquez, almiralls de Castella, fou originada per Fadrique Enríquez, mestre de Sant Jaume, germà bessó d’Enric II de Castella. El seu fill, Alfonso Enríquez, fou pare d’Enrique Enríquez y de Ayala, que formà la branca dels Enríquez de Guzmán, comtes d’Alba de Liste, i de Fadrique Enríquez y de Ayala. Aquest fou pare de la reina Joana Enríquez, de Pedro Enríquez y de Quiñones, que formà la branca dels Enríquez de Ribera, adelantados majors d’Andalusia, de María Enríquez y de Quiñones, muller de García Álvarez de Toledo, primer duc d’Alba, d'Aldonza Enríquez y de Quiñones, muller de Joan Ramon Folc IV, primer duc de Cardona, d'Enrique Enríquez y de Quiñones (mort el 1504), senyor de Baza, almirall de Sicília, comanador major de Lleó a l’orde de Sant Jaume (pare de María Enríquez y de Luna), i d'Alfonso Enríquez y de Quiñones (mort el 1485), tercer almirall de Castella i segon comte de Melgar, que fou origen dels Enríquez de Cabrera. Fills d’aquest foren Fadrique Enríquez y de Velasco i Fernando Enríquez y de Velasco (mort el 1542), almirall de Castella, quart comte de Melgar i primer duc de Medina de Rioseco. Fills seus foren Alfonso Enríquez (mort el 1527), abat de Valladolid i famós erasmista (fill il·legítim), i Luis Enríquez y Girón (mort el 1572), que succeí el pare i es casà amb Anna II de Cabrera, hereva del llinatge de Cabrera. Fou llur besnet Juan Alfonso Enríquez de Cabrera y Colonna (mort el 1647), duc de Medina de Rioseco, almirall de Castella i virrei de Sicília i Nàpols (1644-46), mecenes dels artistes, el qual fou avi de Juan Tomás Enríquez de Cabrera y de Toledo. Aquesta família s’extingí amb la seva neboda María de la Almudena Enríquez de Cabrera y Enríquez de Almansa-Borja (morta el 1741), marquesa d’Alcañices i d’Oropesa, comtessa de Mòdica. Els Enríquez de Ribera, extingits el 1645, s’originaren pel matrimoni de Pedro Enríquez y de Quiñones, senyor de Tarifa i d’Alcalá de los Gazules, amb Beatriz de Ribera, segona comtessa de Los Molares. Foren pares de Francisco Enríquez de Ribera (mort el 1509), tercer comte de Los Molares, i de Fernando Enríquez de Ribera, que fou pare de Pedro Afán Enríquez de Ribera y Portocarrero. Aquest fou pare de l’arquebisbe de València Juan Enríquez de Ribera y Ponce de León i besavi de Fernando Enríquez de Ribera y Girón. Els Enríquez de Guzmán s’originaren amb Enrique Enríquez y de Ayala (mort després del 1489), primer comte d’Alba de Liste. El seu fill Juan Enríquez de Guzmán formà la branca dels Enríquez de Almansa, i el gran, Alfonso Enríquez de Guzmán, succeí el pare i fou besavi de Pedro Enríquez de Guzmán ( Pedro Enríquez de Acevedo y Álvarez de Toledo), i aquest fou oncle de Diego Enríquez de Guzmán y Álvarez de Toledo (mort el 1604), cinquè comte d’Alba de Liste i virrei de Sicília (1582-92). La branca s’extingí (1632), i l’herència passà a la dels Enríquez de Almansa. Els Enríquez de Almansa s’originaren pel matrimoni de Juan Enríquez de Guzmán, senyor de Cabreros, amb Constanza de Almansa. Llur fill Francisco Enríquez de Almansa, primer marquès d’Alcañices, fou pare de Martín Enríquez de Almansa y de Ulloa, i aquest fou besoncle dels cosins germans Luis Enríquez de Almansa ( Luis Enríquez de Guzmán y de Coresma), pare del darrer membre d’aquesta família, extingida el 1709, i Elvira Enríquez de Almansa y de Borja (morta el 1596), cinquena marquesa d’Alcañices, els descendents de la qual, i del seu marit Àlvar de Borja i de Castro (dels ducs de Gandia), es cognomenaren Enríquez de Almansa.