i Hans Magnus Enzensberger | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Hans Magnus Enzensberger

poètica poètica i literatura lit
Escriptor alemany.
Kaufbeuren, Baviera, 11 de novembre de 1929

Estudià literatura, filosofia i teatre (1949-54). Ha conreat gairebé tots els gèneres, amb un comú denominador de la sàtira moralitzant i la crítica política des d’una òptica influïda per l’esperit de la Il·lustració i una certa afinitat amb el pensament llibertari. Formà part del Grup 47. De la seva poesia cal esmentar Verteidigung der Wölfe (‘Defensa dels llops’, 1957), Blindenschrift (‘Escriptura per a cecs’, 1964), Die Furie des Verschwindens (‘La fúria de la desaparició’, 1980), Der Fliegende Robert (‘Robert el fugitiu’, 1989), Zukunftmusik (‘Música del futur’, 1991) i Kiosk (1995). L’obra teatral inclou Das Verhör von Habana (‘L’interrogatori de l’Havana’, 1970), Der Untergang der Titanic (‘El naufragi del Titànic’, 1978) Der Menschenfeind (‘El misantrop’, 1980), inspirat en Molière, Requiem für eine romantische Frau (‘Rèquiem per a una dona romàntica’, 1988), Voltaires Neffe (‘El nebot de Voltaire’, 1997) i altres obres, entre les quals destaquen també els llibrets de les òperes El Cimarrón (1970) i La cubana (1975), musicats per H.W. Henze. La seva activitat assagística és també notable. Cal esmentar els reculls Einzelheiten (‘Detalls’, 1962), Politik und Verbrechen (‘Política i crim’, 1964), Deutschland, Deutschland unter anderm (‘Alemanya, Alemanya entre altres’, 1967), Gespräche mit Marx und Engels (‘Conversa amb Marx i Engels’, 1973), Politische Brosamen (‘Engrunes polítiques’, 1982), Ach Europa! (1987), Die grosse Wanderung (‘La gran migració’, 1992) i Eine literarische Landkarte (‘Un mapa literari’, 1999). També és autor de novel·les, Der Kurze Sommer der Anarchismus (‘El curt estiu de l’anarquisme’, 1972), sobre la vida de Buenaventura Durruti, i Wo warst du, Robert ? (‘On eres, Robert?, 1999), i de llibres per a infants, com ara la introducció a les matemàtiques Der Zahlenteufel (‘El diable dels nombres’, 1997). Ha rebut nombrosos premis: Büchner (1963), Heinrich Böll (1985), Heine (1999), Príncipe de Asturias (2000) i l’orde Pour le mérite (2000). Ha destacat també com a editor i estudiós d’autors alemanys, especialment Clemens Brentano.

Llegir més...