i Mikel de Epalza i Ferrer | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Mikel de Epalza i Ferrer

història hist
Arabista d’origen basc.
Pau, Bearn, 18 de febrer de 1938 — Alacant, 6 de desembre de 2008

Jesuïta (1954), es lllicencià en Filosofia Eclesiàstica a Sant Cugat del Vallès, per la universitat Gregoriana (1961) i, posteriorment, a Barcelona, en Filosofia i Lletres (1963) i en Filologia semítica (1965), en la qual es doctorà dins de l’especialitat d’Àrab el 1967. Es graduà també en Teologia Catòlica a la universitat Gregoriana Lyon-Fourière (1970). Fou successivament professor a les Universitats de Barcelona (1965), Lió (1968), Tunis (1971), Argel i Orà (1973), Comillas-Madrid (1974), Autònoma de Madrid (1976) i Alacant (1979) fins a la jubilació (2007). Investigà especialment temes àrabs en relació amb la història medieval de la Península Ibèrica, i publicà, entre altres treballs: La Tuhfa, autobiografía y polémica islámica contra el cristianismo, de ‘Abdallah al-Taryumān (fray Anselmo Turmeda) (1971), Études sur les morisques andalous en Tunisie (1973), Anselm Turmeda (1983), Jésus otage (1988), Mallorca bajo la autoridad compartida de bizantinos y árabes: siglos VIII-IX (1991), Los moriscos antes y después de la expulsión (1992), Jesús entre judíos, cristianos y musulmanes hispanos (siglos VI-XVIII) (1999). Dirigí també diverses obres col·lectives: L’Islam d’avui, de demà i de sempre (1994), L’expulsió dels moriscos. Conseqüències en el món islàmic i en el món cristià (1994), La ràbita islàmica. Història institucional (1992-1994) i Traducir del árabe (2004) i, amb Mª Jesús Rubiera Xàtiva musulmana (segles VIII-XIII) (1987), Toponimia árabe de Benidorm y su comarca (1985). Fou membre del comitè de redacció de diverses revistes especialitzades (Sharq Al-Andalus. Estudios Mudéjares y Moriscos, Aljamía, Qurtuba, Dirasat Andalusiyya, Islamochristiana, Bulletin Critique des Annales Islamologiques). Fou també director del projecte Concordancias lematizadas de las obras del Mancebo de Arévalo (1998-2001). El 2001 publicà la primera versió íntegra de l’Alcorà al català (premi Ciutat de Barcelona 2002 i Premio Nacional de traducció 2002).

Llegir més...