i despotat de l’Epir | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

despotat de l’Epir

història hist
Estat sobirà —dit també despotat d’Árta— sorgit a la part meridional de l’Epir, a la península hel·lènica, en crear-se l’imperi Llatí de Constantinoble (1204).

Governat per la dinastia bizantina dels Àngel (1205-1318) i per la dels Orsini (1315-58), fou atacat per la Companyia Catalana a sou de Gualter I de Brienne, duc d’Atenes, en temps de la dèspoina Anna Àngel (1310). Fou territori fronterer del ducat català de Neopàtria. El 1358 fou envaït pel capitost albanès Carles Thopia i el 1388 reincorporat a l’imperi Bizantí.

Llegir més...