L’equip es plantejà tot el procés de creació pictòrica com un treball col·lectiu, i en aquest sentit s’articulà amb les intencions ètiques i estètiques que configurà els corrents “Crònica de la Realitat” i “Estampa Popular”, amb una més forta radicalització iconoclasta davant la pintura tradicional que utilitzà grans contrasts temàtics a través de muntatges que tingueren molt a veure amb les tècniques cinematogràfiques: L’enterrament de l’estudiant Orgaz, Populorum Progressio, Acer fred per a tu, amic, etc. A nivell de llenguatge, un dels trets que l’Equip Realitat compartí amb d’altres opcions plàstiques de l’època fou l’assimilació de determinades tendències del pop que els dugué a elaborar uns recursos comunicatius pròxims als mitjans de comunicació de masses i que contrastaven fortament amb les pràctiques artístiques habituals. A aquests plantejaments responen, per exemple, les sèries Hogar, dulce hogar, De l’antic i vestidures, Retrat del retrat d’un retrat, Hazañas bélicas, aquesta darrera molt extensa i amb la temàtica de la guerra civil de 1936-39 a partir de fotografies aparegudes en diverses publicacions. El 1976 Cardells inicià una trajectòria en solitari i Ballester continuà un temps la seva obra, de vegades en col·laboració, signant com a Equip Realitat fins a l'exposició a la Llotja de València d'una sèrie sobre la guerra civil de 1936-39 (octubre de 1981).