Fou metge del príncep de Hennenburg (1553) i professor a Heidelberg (1577-83). De tendència zwingliana, s’oposà a la implantació del calvinisme; però, vençut i excomunicat, abandonà la càtedra. En la seva obra Explicatio gravissimae questionis (1589) afirmà la superioritat de l’Estat damunt l’Església, que n'és una creació. La seva doctrina, que prengué el nom d’ell, erastisme, tingué bon acolliment en ambients anglicans.