Berenguer d’Erill

(?, ? — ?, 1236)

Abat de Saidí i bisbe de Lleida (1205-36).

Cosí de Ponç de Vilamur, bisbe d’Urgell. Donà la regla del Cister al monestir de Lavaix (1223), convocà un concili a Lleida (1229) i assistí a una assemblea eclesiàstica a Tarragona (1235). Conseller de Jaume I de Catalunya-Aragó, fou testimoni de la pau entre el rei i el vescomte de Cabrera (a Montsó, 1217) i intervingué en diverses concòrdies entre nobles, com la dels Montcada amb el comte Nunó I de Rosselló (1224). Fou un dels qui declararen nul el primer matrimoni del rei (1228). Participà en el setge de Borriana (1233) i donà una sentència arbitral entre el rei i Ramon de Peralta sobre Montmagastre (1234).