Arnau d’Erill i d’Anglesola

(?, segle XIV — ?, abans del 1423)

Senyor de Selgua.

Fill segon d’Arnau (III) d’Erill i de Pallars. A la mort de Pere III fou encarregat de vigilar els passos fronterers dels Pirineus per tal d’evitar una possible fugida de la reina Sibil·la (1387). Bescanvià lletres de batalla amb el cavaller francès Martin de la Merlie (1390). Fou promotor de negocis de la cort; conseller reial; justícia i sobrejunter de Barbastre, Sobrarb i Ribagorça (1391); lloctinent i reformador d’Albarrasí i justícia d’Osca (1394). Essent justícia i lloctinent de Fraga, lluità contra les tropes del comte de Foix, Mateu I, i fou fet presoner (1395). Successivament fou justícia de Calataiud (1400); lloctinent a Tarragona (1402), Terol i Albarrasí (1405), i a Montalbà (1408); capità de la Vall d’Aran (1410), càrrec que resignà. Assistí al parlament d’Alcanyís (1411) i a les corts de Saragossa convocades per Ferran I (1412). Ajudà el rei a organitzar la campanya contra el comte d’Urgell, Jaume II. És autor d’un violent sirventès (1412-18) contra el seu nebot Ramon Roger d’Erill per un ultratge que aquest inferí a una filla d’Arnau, Margarida, monja d’Alguaire (1417).