Arnau d’Erill i de Mur

(?, ? — ?, aprox. 1355)

Baró d’Erill ( Arnau II ).

Fill de Guillem (IV) d’Erill i de Castellvell. Assistí a la donació del comtat de Ribagorça a l’infant Pere (1322). Anà a la conquesta de Sardenya i fou cap de les tropes que assetjaren la vila d’Esglésies (1323). Fou conseller de l’infant Pere (Pere III). Veguer de Barcelona i el Vallès (1338, 1341); nomenat procurador, declarà contumaç el rei Jaume III de Mallorca i li incoà procés (1343). Governador de Mallorca (1343-45) i de Rosselló i Cerdanya (1344?), durant la guerra assetjà i prengué Pollença i Vinçà (Cerdanya), on Jaume III s’havia establert. El 1345 li fou obert procés, acusat d’afavorir els partidaris del rei de Mallorca. Tornà a Sardenya quan es rebel·là el jutge d’Arborea, Marià IV. El seu Stili curiarum civitatis Majoricensis no fou publicat fins el 1663.