Felip d’Erill-Orcau-Anglesola i d’Erill

(Mallén, Aragó, ? — Aranda de Duero, 1611)

Baró d’Erill (Felip I), d’Orcau i de la meitat d’Anglesola.

Fill d’Alfons (I) d’Erill-Orcau-Anglesola i d’Aragó-Gurrea. Heretà de la seva mare les baronies de Rubinat i de Sant Antolí. Hagué d’obligar al seu germà Francesc la baronia d’Orcau (1584) i vendre-li la d’Anglesola (1597). Fou gentilhome de Felip II i de Felip III, reis de Castella, actuà com a lloctinent del governador de Catalunya en la persecució de bandolers i en la lluita contra els francesos al Rosselló. Obtingué el títol de comte d’Erill (1599) i ingressà a l’orde de Calatrava (1607). Fou batlle general de Catalunya i lloctinent de capità general. Fortificà el Pallars i l’Urgell. Nomenat majordom de la reina, morí abans de poder exercir el càrrec.