Ermengol

(Aiguatèbia?, Conflent, segle X — Bar, Alt Urgell, 1035)

Bisbe d’Urgell (1010-35).

Fill del vescomte Bernat I de Conflent i nebot del bisbe Sal·la d’Urgell, el qual succeí després d’haver estat coadjutor del bisbat, probablement des del 1006. Començà la nova catedral, consagrada el 1040, i instituí a l’església de Sant Miquel una canònica augustiniana, segons el model d’Aquisgrà, que feu aprovar per un important sínode provincial reunit a la Seu d’Urgell el 1011, i pel papa Sergi IV durant una estada seva a Roma a la fi del mateix any. L’any següent obtingué del papa Benet VIII la confirmació de les possessions i els privilegis de l’església urgel·litana. Ocupà Guissona als sarraïns, poc abans del 1024, i contribuí al seu repoblament. Les institucions religioses i de caràcter social trobaren en ell un decidit promotor. Morí d’una caiguda en inspeccionar la construcció del pont de Bar. Venerat de seguida després de la seva mort, gaudí de missa i res propis fins a la segona meitat del segle XVI. És patró principal de la diòcesi d’Urgell. La seva festa se celebra el 3 de novembre.