Era fill d’Ermengol III. Portà la línia fronterera del comtat, en un primer moment, fins a Agramunt i Barbens, i, en una segona ofensiva, probablement l’any 1078, ocupà tota la ribera del Sió i la plana del Mascançà al nord i al sud, respectivament, de la serra d’Almenara. La fortificació i el repoblament d’aquesta zona representaren un pas important en la conquesta de les terres de migdia atribuïdes als comtes d’Urgell, a la vegada que obriren noves possibilitats de penetració vers Balaguer i la seva comarca. En la crisi suscitada al comtat de Barcelona per l’assassinat de Ramon Berenguer II, féu costat a Berenguer Ramon II el Fratricida, de qui era amic i amb el qual col·laborà en diverses empreses. Amb tot, en el conflicte d’aquest amb el Cid, seguí una política independent. Morí en la reeixida expugnació del castell de Gerb.