i Alfred Ernout | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Alfred Ernout

filologia filol
Filòleg francès.
Lilla, 1879 — París, 1973

Professor de la Sorbona (1924-44), les seves obres fonamentals s’emmarquen dins el camp de la lingüística llatina: Dictionnaire étymologique de la langue latine (1932, amb A. Meillet), Syntaxe latine (1935, amb F. Thomas), etc. Com a editor i traductor de texts, publicà Lucreci (1920), Petroni (1922), Sal·lusti (1951) i Pseudo-Sal·lusti (1961); del 1952 al 1963 dirigí l’edició de la Història Natural de Plini (9 vols publicats). El 1952 féu una estada a la Universitat de Barcelona, fet que constituí un esdeveniment important.

Llegir més...