i Max Ernst | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Max Ernst

Escultura    Pintura
pintura pint i escultura escult
Pintor i escultor alemany.
Brühl, Rin del Nord­Westfàlia, 2 d’abril de 1891 — París, 1 d’abril de 1976

Fundà amb Hans Arp i J.Baargeld el grup dadà (Colònia, 1919), al qual aportà el sistema de collages en la sèrie Fatagaga. S'instal·là a París (1922), on il·lustrà amb collages llibres d’Eluard, com Repetition i Les malheurs des Immortels, aquest darrer escrit per tots dos. Participà en la lluita entre dadaisme i surrealisme, s’inclinà a favor del segon i creà obres plenes d’inquietud i terror: Èdip rei (1921), La cita dels amics (1922), retrat dels seus amics surrealistes, i La bella jardinera (1923-24). El 1925 adoptà en les seves pintures el procediment del frottage. L’any següent fou acusat pels surrealistes per la seva participació en els ballets russos. Publicà les novel·les-collage: La dona de cent caps (1929), Somni d’una nena que volgué entrar al Carmel (1930) i Una setmana de bondat (1934). Perseguit pels nazis, anà a Nova York, on fundà (1942), amb André Breton i Marcel Duchamp, la revista surrealista VVV; hi habità fins el 1953, any que tornà a París. Entre les seves escultures cal esmentar La bella alemanya (1934). La seva obra és reconeguda arreu del món com una aportació dialèctica del món irracional en l’art.

Col·laboració: 
EBC
Llegir més...