És a la capçalera de la vall central, a l’esquerra de la Valira d’Encamp, des del riu Madriu fins a la confluència amb la Valira d’Ordino. Deu l’origen i el nom a les fonts d’aigües calentes (Calidae) que brollen en aquest indret, entre 22° i 66°C, d’aigües sulfuroses i nitrogenades sulfuroses. Les virtuts medicinals de les aigües, conegudes ja dels romans, en feren un balneari d’anomenada. A partir de l’edat mitjana es desenvolupà una remarcable indústria farguera i tèxtil; els paraires i els teixidors locals es trobaven agrupats, al començament del s XVII, en gremi. Actualment, els blocs de pisos, les botigues ben assortides i una cinquantena d’instal·lacions hoteleres l’han convertit en un exponent destacat de l’Andorra moderna, urbana, comercial i turística que s’allarga sense solució de continuïtat fins a Andorra la Vella per un costat i Engordany per l’altre. L’església de Sant Jaume és neoromànica. És tradicional la dansa local anomenada ball de Santa Anna. Dins el seu terme, a més de dues creus de pedra, de tradició gòtica, hi ha dos ponts medievals, un d’ells el famós pont dels Escalls. Des del 1935 fins al 1978, en què passà a formar part de la parròquia de les Escaldes i Engordany, formà un quart independent, dins la parròquia d’Andorra la Vella, presidit per un cònsol i dotat d’una administració pròpia. El quart comprenia també el poble d'Engordany i els antics llocs d'Engolasters i dels Vilars d’Engordany.