i torre dels Escipions | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

torre dels Escipions

La torre dels Escipions
© Fototeca.cat
Nom d’origen probablement erudit amb què és conegut el sepulcre monumental romà bastit prop de l’antiga via Augusta, 5 km al nord de Tarragona, davant la platja Llarga, a la vora de l’actual carretera de Barcelona a Tarragona.

Pertany al tipus de sepulcre en forma de torre i consta de tres cossos. Sobre un sòcol o podi de planta aproximadament quadrada (4,47 per 4,72), construït amb grans blocs, s’eleva un segon cos, una mica més estret, amb una motllura inferior. El tercer cos, semblant al segon per la part externa, forma a l’interior una cambra que devia guardar les cendres del personatge (o família) en honor del qual s’havia erigit. La coberta, possiblement piramidal, ha desaparegut, i l’alçada actual és de 9 m. El parament de tot l’edifici és de carreus molt ben tallats i ajustats. La façana sud del segon cos, visible des de la via, presenta en relleu dues figures d’Atis funerari amb una inscripció sepulcral mètrica al damunt. Segons T. Hauschild i H.G. Niemeyer (1966) és de la primera meitat del s I dC i, per tant, i d’acord amb els historiadors moderns citats, no té res a veure amb els Escipió. Altres exemples catalans, no tan monumentals, d’aquest tipus d’arquitectura funerària romana, potser d’origen púnic, estès per les contrades mediterrànies (nord d’Àfrica, Provença, Sicília, Síria), són els de Vilablareix (Gironès) i la Vila Joiosa (Marina Baixa). Les figures d’Atis indiquen l’extensió dels cultes orientals a la Catalunya romana. Hom té referències erudites de la torre dels Escipions d’ençà de Ponç d’Icard. Els dibuixos de Swinburne (1775-76) i de Laborde (1802) la mostren en l’estat actual.

Col·laboració: 
MTa
Llegir més...