Posseïa béns importants a les viles de Ger i All, i vengué (885) al comte Guifré I el castell de Montgrony. El 886 expulsà el prelat legítim d’Urgell Ingobert, i el 887, d’acord amb el comte Sunyer II d’Empúries i el seu germà Delà, consagrà, amb els bisbes Frodoí de Barcelona i Gotmar de Vic, Ermemir com a bisbe de Girona en detriment de Servusdei. Tot seguit, a satisfacció del comte Ramon I de Pallars-Ribagorça, segregà del seu bisbat el territori dels comtats d’aquest i hi instaurà Adolf com a bisbe de Pallars. Es considerà llavors arquebisbe, reconegut per quatre sufraganis i sostingut pels comtes Sunyer i Ramon i tolerat inicialment per Guifré el Pelós, en el primer intent conegut d’independitzar de Narbona l’Església catalana. Tanmateix degué ésser expulsat d’Urgell, com ho fou Ermemir de Girona, abans de mitjan 891, i ambdós foren deposats i excomunicats canònicament en una reunió conciliar a la Seu d’Urgell el 892. Deixà els seus béns en usdefruit al seu germà Ègila, i definitivament a l’Església i el capítol d’Urgell.