Escola Apologètica Catalana

Nom amb què és conegut el grup de pensadors que a la primera meitat del s. XIX intentaren de posar al dia i defensaren la filosofia catòlica tradicional seguint les directrius dels apologistes francesos del moment (Bonald, Ozanam, Lacordaire o Dupanloup), amb alguns dels quals mantingueren relacions personals.

El seu capdavanter fou Joaquim Roca i Cornet, que publicà la primera revista apologètica de l’Estat espanyol, La Religión (1837-41), continuada per La Civilización (1841-43), on col·laboraren Josep Ferrer i Subirana i Jaume Balmes, el qual, no obstant els seus punts de contacte amb l’escola, mantingué sempre una clara independència respecte a aquesta. Altres representants foren Manuel de Cabanyes, Josep M. Quadrado, que, juntament amb Tomàs Aguiló, publicà a Palma (Mallorca) La Fe (1844), i Joaquim Rubió i Ors. El tradicionalisme filosòfic inicial del moviment fou superat gràcies a la influència de Balmes.