Escola del Treball

Institució autònoma dins l’Escola Industrial, creada el 1913 per la diputació de Barcelona com a continuació de l’Escola Lliure Provincial d’Arts i Oficis (1873).

Fins el 1922 fou anomenada Escola Elemental del Treball. Hom hi podia seguir en cursos nocturns vuit especialitats diferents. Un servei de beques permetia de completar els estudis en algunes de les altres seccions de caràcter superior de l’Escola Industrial. Sota l’acció del seu primer director, Rafael Campalans (1917-24), l’escola es convertí en un centre actiu de cultura popular amb l’organització de conferències (J. Carner, A. Gual, F. Layret, Rovira i Virgili, etc), lectures literàries i cursets d’humanitats. Posteriorment hom hi incorporà l’ensenyament d’oficis artístics (1924), l’Institut Català de les Arts del Llibre (1939), el servei d' Extensió d'Ensenyament Tècnic (1943) i la Secció d’Oficis per a la Dona (1944). El 1946 s’inicià l’ensenyament d’electrònica industrial. Fou reconeguda com a centre oficial de formació professional l’any 1958.