Constitueix la representació del més interessant dels tres corrents cinematogràfics britànics d’aquells anys; les altres dues tendències eren la de ficció autòctona i la representada per la Big Production (cinema britànic). Nasqué sota l’impuls de John Grierson: Drifters (‘Els impulsors’, 1929), per al qual el documental era una interpretació original de la vida ordinària, amb un objectiu educador. L’escola seguia la tècnica cinematogràfica d’Eisenstein i tendia al reformisme social. Durant la Segona Guerra Mundial realitzà documentals bèl·lics. Seguiren les directrius de Grierson: Arthur Elton, Paul Rotha, Robert Flaherty, Alberto Cavalcanti, Norman MacLaren, Pat Jack i Humphrey Jennings.