Nascuda d’una escissió d’Elisava, pensava dedicar-se en un començament als tres tipus de disseny: gràfic, industrial i interiorisme, tot basant-se en el suport teòric de la Teoria de la Forma (Gestalttheorie) procedent del Bauhaus. Progressivament, a través de les aportacions lingüístiques, en especial procedents d’Itàlia (Eco, Barilli, Spinelli, Dorfles, Colombo, Borini i altres), s’arribà als estudis semiòtics i a una preocupació viva pels llenguatges no verbals, en especial durant els cursos 1969-70, 1970-71 i 1971-72, curs en el qual s’organitzà la gran reunió internacional de Castelldefels, centrada en les relacions entre arquitectura, història i teoria dels signes, amb la participació de destacats especialistes internacionals (Bonta, Broadbent, Canter, Krampen, etc), juntament amb professors de la facultat d’arquitectura de Barcelona i València. En 1972-73 es publicà la revista “Underground”, que recollia temes diversos (música, filosofia, literatura). Els mitjans de comunicació i sobretot els problemes de la imatge són temes d’estudi bàsic, especialment des del curs 1976-77 que nasqué l’especialitat d’imatge i, alhora, la d’art. S'han fet experiències interessants: el muntatge de l’exposició ADLAN del Col·legi d’Arquitectes (1969-70), la remodelació del conceptualisme a l’escola. La tasca, però, fonamental d’Eina està en la desmaterialització que ha fet de l’obra d’art i en la preponderància atorgada al concepte, més que no pas a l’objecte com a tal.