i Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació

Nom antic de l’Escola de Bibliotecàries
Nom antic de l’Escola de Bibliotecàries
biblioteconomia bibliot, documentació doc i ensenyament enseny
Institució creada el 1915 per la Mancomunitat de Catalunya, amb el nom d’Escola Superior de Bibliotecàries.

Fou concebuda segons un projecte d’Eugeni d'Ors, el seu primer director, per a formar el personal —exclusivament femení— encarregat de les Biblioteques Populars. Des de molt aviat fou vinculada a la Biblioteca de Catalunya. Tingué la primera seu a l’edifici del Rellotge, dins la Universitat Industrial de Barcelona, d’on es traslladà el 1924 a la Casa dels Canonges del carrer del Bisbe. El 1937 passà al recinte de l’Hospital de la Santa Creu, al carrer de l’Hospital, on romangué fins el 1991. Durant aquesta primera etapa  les disciplines de caràcter general s'encarregaren a Pompeu Fabra, Jaume Massó i Torrents, Lluís Segalà, Lluís Nicolau d’Olwer, Rafael Campalans, Manuel de Montoliu, Carles Riba i Joaquim Folch i Torres, i els ensenyaments tècnics i especialitzats, a Jordi Rubió i Ramon d’Alòs-Moner. Durant la Dictadura de Primo de Rivera, tots ells foren destituïts (1924) i l’escola fou substituïda per la Escuela Superior para la Mujer (1925).

El 1930 fou restablerta amb el nom d'Escola de Bibliotecàries, i es reincorporà el professorat anterior —al qual s’afegiren, entre d'altres, Eduard Toda, Feliu Elies, Ferran Soldevila, Marçal Olivar, Joan Petit i Pere Bohigas— i, ja depenent de la Generalitat de Catalunya, el 1931 en fou encomanada la direcció a Jordi Rubió i Balaguer, que li donà un gran impuls i prestigi tècnic. També aquest any, per iniciativa de Rafael Campalans, es creà l’Agrupació Escola de Bibliotecàries, que publicà el butlletí AEB i organitzà conferències i altres activitats culturals. El franquisme en canvià el nom al castellà, i passà a dependre de la Diputació de Barcelona. En 1944-76 publicà la Revista de Biblioteconomía. L’any 1974 canvià el nom pel d’Escola de Bibliologia, per donar-li un caràcter més modern i permetre l’accés al personal masculí. Per tal de recollir de forma associada els diplomats per l’Escola, l’any 1973 fou creada l’Asociación de Antiguas Alumnas de la Escuela de Bibliotecarias de Barcelona, que després del franquisme, el 1981 esdevingué l’Associació de Bibliotecaris de Catalunya, precedent del Col·legi Professional de Bibliotecaris i Documentalistes (1985).

Amb les competències en educació superior transferides a la Generalitat restablerta, el 1982, amb el nom d' Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació , inicià la integració a la Universitat de Barcelona a l’empara de la Llei de Reforma Universitària (1983), per la qual hom designà l’Escola per a l’establiment d’un títol oficial universitari de Diplomat en Biblioteconomia i Documentació, aprovat el 1991 i en vigor des del curs 1993-94. El 1991 canvià la seu al pavelló Cambó del recinte de la Maternitat, i el 1997, a l'edifici de la Universitat de Barcelona del carrer de Melcior de Palau. Culminada la integració a la UB el 1997, des del 1999 és Facultat de Biblioteconomia i Documentació dins de la divisió de ciències de l’educació d’aquesta universitat, i adoptà el nom oficial actual. En el pla internacional, des del 1997 coordina la Maestría en Gestión y Organización de Bibliotecas Universitarias, que, amb altres universitats i biblioteques, imparteix a la Universidad Centroamericana de Managua (Nicaragua), i el 2009 adaptà els títols que conferia per a l'Espai Europeu d'Educació Superior fruit del procés de Bolonya (grau d'Informació i Documentació). El 2012 incorporà el grau de Comunicació audiovisual. En ocasió del centenari (2015) rebé la Creu de Sant Jordi.

Data de revisió: 
2015-04-15
Llegir més...