i monestir d’El Escorial | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

monestir d’El Escorial

El monestir de San Lorenzo de El Escorial , fet construir per Felip II
© Arxiu Fototeca.cat
Monestir del municipi de San Lorenzo de El Escorial, a la comunitat autònoma de Madrid.

Fet construir per Felip II de Castella, en agraïment de la victòria de Saint-Quentin (1557), San Lorenzo de El Escorial fou destinat a palau, monestir i mausoleu reial. Començat per Juan Bautista de Toledo (1563), en morir aquest, Juan de Herrera en modificà el projecte cap a un classicisme més sever. Hom pot relacionar la planta amb la de l’Hospital Major de Milà. L’alçat és un immens bloc de pedra granítica grisa (200 per 600 m), amb una torre (coronada per una cuculla piramidal) a cada angle. La portalada principal, de dos cossos, vignolesca, respon al tipus cinquecentesco de façana religiosa de dos ordres i dóna accés al Pati dels Reis. L’església té planta de creu grega, i als seus costats s’obren dos grans patis, el dels Evangelistes i el del Palau. Els artistes italians encarregats de la seva decoració (Leone i Pompeo Leoni, Luca Cambiaso, Pellegrino Tibaldi, Federico Zuccari i Bartolomeo Carducci, entre altres) constituïren una autèntica escola manierista al marge de la resta de l’art castellà. La biblioteca, fundada el 1584, fou decorada per Tibaldi i Carducci; posseeix 50 000 volums i importants col·leccions de manuscrits, entre els quals es destaca el Liber Iudicum Popularis , fet per Bonhome a Barcelona el 1011, i una col·lecció de texts medievals, dels quals ha estat publicat un catàleg. El monestir és habitat per monjos agustins (fins el 1837 hi hagué jerònims), els quals tenen cura també de la biblioteca.

Llegir més...