Fou cavaller de l’orde de Sant Joan, comanador de l’orde de Montesa, arquitecte i enginyer militar. Lluità contra els agermanats, serví Carles V a Itàlia i dirigí tasques de fortificació a Nola, Capua i Nàpols. Escriví una Apología en excusación y favor de las fábricas que se hacen por designio del comendador Escrive en el reino de Nápoles (Madrid 1538), diàleg tècnic en el qual l’autor defensa l’eficàcia de les fortificacions que havia dirigit. Publicà set poesies al Cancionero general d’Hernando del Castillo (València 1511), i vint-i-una més a la segona edició (1514).
S’ha identificat sense base amb el Ludovico Scrivà cavallero valenciano autor de l’obra castellana Veneris Tribunal (Venècia 1537), mediocre imitació de La cárcel de amor, de Diego de San Pedro, dedicada a Francesco Maria Montefeltro della Rovere, duc d’Urbino. També s’ha confós amb el poeta en llengua catalana Joan Escrivà. És probable, en canvi, que sigui l’autor de la Cuestión de amor (València 1513).
Bibliografia
- Duran, E. (1995-1996): “Realitat i ficció en la novel·la castellana Questión de amor (València 1513)”, BRABLB, XLV, p. 389-407
- Riquer, M. de (1993): “Los escritores mossèn Joan Escrivà i el Comendador Escrivá”, Cultura Neolatina, LIII/1-2, p. 85-113