i Esla | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Esla

Riu de Lleó, afluent per la dreta del Duero (275 km de longitud i 17 000 km2 de conca).

Neix al nord de Riaño, al peu dels Picos de Europa, des d’on pren la direcció sud. Passa primerament encaixat entre les terres altes fins a entrar a la Meseta, per on s’obre pas entre els alts páramos. Per la dreta rep el Porma, el Bernesga, l’Órbigo, el Tera i l’Aliste i, per l’esquerra, el Cea. Té un cabal de 180 m3/seg i han estat construïts els embassaments de Ricobayo i Riaño. Les aigües de l’Esla són aprofitades per al regadiu mitjançant el canal de l’Esla, que, en una longitud de 40 km, corre paral·lel al riu del terme de Valencia de Don Juan al de Benavente.

Llegir més...