i Joaquim Espalter i Rull | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Joaquim Espalter i Rull

Joaquim Espalter i Rull , en un retrat d’Octavi Carbonell (1842)
© Fototeca.cat
pintura pint
Pintor.
Sitges, Garraf, 1808 — Madrid, 1880

Féu els primers estudis amb els escolapis de Sant Anton, a Barcelona, i es formà pictòricament a Marsella (1828), París (des del 1829) i Roma (des del 1833), on formà part del grup dels natzarens catalans ( natzarenisme ). Tornà el 1842 i residí a Madrid fins a la seva mort. Esdevingué acadèmic de San Fernando el 1843. El 1847 fundà la revista artística El Renacimiento , juntament amb Federico de Madrazo i Eugenio Ochoa, i posteriorment fou nomenat professor de la Escuela Superior de Pintura de Madrid i pintor de cambra d’Isabel II. Entre el 1855 i el 1858 decorà el paranimf de la Universitat de Madrid. També decorà les sales del president al palau del congrés dels diputats de Madrid. Quant a retrats, cal destacar el del jove Octavi Carbonell (1842), el dels esposos Muntades (1856), el de la seva muller (~1856) (tots tres al Museu d’Art Modern de Barcelona) i, especialment, el col·lectiu de la família Flaquer (~1845; Museo Romántico, Madrid), on retrata una llar burgesa de l’època. També té obres de temes diversos, dibuixos i il·lustracions ( El Quixot , edició a cura de Tomàs Gorchs; Barcelona, 1859). Hi ha obres seves als museus d’Art Modern de Barcelona, Romántico de Madrid, provincials de Girona i Santa Cruz de Tenerife, Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú i Maricel de Sitges. La seva pintura, tot i que és dins els cànons natzarens, se n'aparta a causa del colorisme, fruit de la seva estada a l’escola del baró Gros, a París; als retrats en fuig encara més, i adopta un incipient realisme.

Col·laboració: 
AnVM
Llegir més...