i L’Espanya Industrial | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

L’Espanya Industrial

L’Espanya Industrial Sala de telers inaugurada el 1928
© Fototeca.cat
indústria tèxtil tèxt
Empresa industrial fundada a Madrid el 1847 pels germans igualadins Joan, Pau, Bernat, Jaume, Ignasi, Isidre i Josep Antoni Muntadas i Campeny, amb un capital de cinquanta milions de rals de billó.

Sorgida gràcies a l’aranzel proteccionista aleshores vigent, fou la primera societat limitada cotonera de l’Estat espanyol. La seva junta de govern inicial era de caràcter centralista, però la societat passà a Barcelona (1851) i hom creà els centres de producció a la ciutat (al carrer de la Riereta) i a Sants (El Vapor Nou, el 1849). La maquinària, anglesa i francesa, movia 41.748 bobines i 1.000 telers. Les seves accions assoliren cotitzacions molt altes a la borsa de Barcelona. El 1854 fou afectada per l’oposició obrera a les selfactines, filadores automàtiques; en l’aldarull, morí un contramestre de filats. El 1860 ocupava 1.170 obrers, però la fam de cotó creada per la guerra de Secessió nord-americana provocà una crisi (1864-68), seguida per la produïda per l’aranzel lliurecanvista de Laureà Figuerola (1869). Foren superades amb una política prudent de dividends anuals baixos, però una nova crisi, el 1880, hi féu necessària una reforma total. L’aranzel proteccionista del 1891 afavorí l’exportació a les darreres colònies espanyoles i provocà un fort augment de producció. Del 1882 al 1924 en fou director Maties Muntadas i Rovira. El 1921, en un atemptat contra el cap de filats, moriren dos col·laboradors d’aquest darrer. El 1931 l’empresa adquirí la fàbrica Filats Mohair SA, de Sabadell, i el 1935 la de Ricard Sada i Moneo, de València. Durant la Guerra Civil de 1936-39 fou col·lectivitzada. A la postguerra arribà a tenir 2.000 treballadors (1947). L’empresa creà (1943) un equip de futbol del mateix nom, dut pels treballadors, que figurà habitualment en la segona divisió, i el 1956 es transformà en el Club de Futbol Comtal. Després d’una sèrie d’exercicis amb pèrdues, la fàbrica fou liquidada i els terrenys de Sants foren venuts (1969) i convertits en parc municipal (1985).

Col·laboració: 
JMGA
Llegir més...