i Reial Club Esportiu Espanyol de Barcelona | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Reial Club Esportiu Espanyol de Barcelona

R.C.D. Espanyol, Nom oficial delReial Club Deportiu Espanyol de Barcelona
R.C.D. Espanyol, Nom oficial delReial Club Deportiu Espanyol de Barcelona
Interior de l’estadi del Reial Club Esportiu Espanyol a Cornellà de Llobregat
© RCD Espanyol
esports esport
Entitat esportiva fundada el 1900, a Barcelona, pels universitaris Àngel Rodríguez i Ruiz, Octavi Aballí i Lluís Roca, amb el nom de Societat Espanyola de Foot-Ball.

El 1901 adoptà el nom de Club Espanyol de Foot-Ball, i el 1909 el que duu actualment, bé que el 1995 catalanitzà oficialment el nom. El 1912, Alfons XIII li concedí el títol de reial. Inicialment, els jugadors vestien de groc, i poc després adoptaren el blanc; l’any 1911, la samarreta esdevingué l’actual, amb llistes blaves i blanques. El 1903 guanyà la Copa Macaya, primer trofeu del club; el mateix any inaugurà el seu primer camp, als carrers de Casanova i del Consell de Cent; després de passar per d’altres, s’instal·là al de Sarrià —a la zona anomenada de Can Ràbia— (1923), el qual, reformat diversos cops i amb una cabuda d’uns 45.000 espectadors, acollí els partits jugats per l’equip fins el 1997, que el club vengué els terrenys i l’estadi fou enderrocat. Aquest any fou creada la Fundació Privada Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona, que té per objecte la difusió del club. Des d’aquest any, el camp oficial del club fou el de l’Estadi Olímpic de Montjuïc. El 2003 hom inicià la construcció d’un nou estadi al Baix Llobregat en un terreny situat als termes municipals de Cornellà i el Prat, que s’inaugurà a l’agost del 2009. Dos anys abans s’havia inaugurat a Sant Adrià de Besòs la Ciutat Esportiva RCD Espanyol, amb 60.000 m, amb 60.000 m2 de superfície, que consta de diversos camps de futbol, camps d’entrenament i una pista poliesportiva. L'any 2013 hom donà a la Ciutat Esportiva el nom oficial de Ciutat Esportiva Dani Jarque, en record del capità del primer equip desaparegut el 2009.

El club fou campió de Catalunya (1903, 1904, 1912, 1915, 1918, 1929, 1933, 1937 i 1940) i d’Espanya (1929 i 1940). En crear-se la Lliga de futbol espanyola (1929), formà part de la primera divisió durant 33 temporades seguides. Els anys 1962-63, 1969-70 i 1993-94 baixà a la segona divisió. El 1988 perdé contra el Bayern Leverkusen la final de la Copa de la UEFA, i novament el 2007 contra el Sevilla FC. Ha guanyat quatre vegades la Copa del Rei (1929, 1940, 2000 i 2006) i quatre la Copa Catalunya (1995, 1996, 1999, 2006). A més del futbol masculí, el club ha tingut històricament seccions d’atletisme, bàsquet, rugbi, ciclisme, hoquei sobre patins i voleibol femení, però els primers anys del segle XXI només persistien, a banda la de futbol masculí, el futbol femení (que guanyà la Lliga el 2006 i la Copa el 1996, el 1997 i el 2006) i el bàsquet femení.

Entre els presidents de més durada en el càrrec (de manera contínua o discontínua) cal esmentar Genaro de la Riva (1920-22, 1925-30 i 1933-42), Francisco Javier Saénz (1948-58), Manuel Meler i Urchaga (1970-82), Antoni Baró i Armengol (1982-89), Juli Pardo i Padrós (1989-93), Francesc Perelló i Picchi (1993-97) i Daniel Sánchez i Llibre (1997-2011). Al juliol del 2011, Ramon Condal fou elegit president, i al novembre del 2012 el succeí Joan Collet. Al novembre del 2015, els expresidents Sánchez Llibre i Condal arribaren a un acord per a la venda del seu paquet accionarial (el 45% de les participacions del club) a la companyia xinesa Rastar Group. Al gener del 2016, Chen Yansheng, president de Rastar, esdevingué president del club i, simultàniament, adquirí un paquet accionarial que féu augmentar la seva participació al 56,2%.

És el rival barceloní del Futbol Club Barcelona; a mitjan dècada de 2000 tenia poc menys de 30.000 socis. Els seus partidaris són anomenats popularment periquitos.

Data de revisió: 
2016-12-12
Llegir més...