i Espàrtac | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Espàrtac

Grec Σπάρτακος (el)
Grec Σπάρτακος (el)
història hist
Capitost dels esclaus insurgits.
?, ? — Lucània, 71 aC

D’origen traci, fou venut com a esclau i convertit en gladiador. L’any 73 aC, juntament amb altres gladiadors, es revoltà i incità els nombrosos esclaus dels latifundis de la Itàlia meridional a seguir llur exemple. Després de vèncer les tropes que intentaren de reduir-lo, marxà amb 30.000 homes cap al nord per fugir d’Itàlia i derrotà el procònsol de la Gàl·lia Cisalpina, Cassi Longí Varus, prop de Mòdena; aquesta victòria i l’esperit de revolta social dels seus companys el decidiren a tornar al sud, amb un exèrcit format ja per 100.000 homes.

Acampat a Rhegion (Reggio di Calabria) amb l’intent de passar a Sicília, fou blocat per Marc Licini Cras Dives, que havia aconseguit de reunir deu legions per sotmetre la revolta. Espàrtac trencà el setge i anà a Lucània, on presentà combat a camp obert a les legions, però fou derrotat i mort. Cras féu crucificar 6.000 dels vençuts; la resta d’esclaus fugí al nord, però aviat fou anihilada per Pompeu a Etrúria.

Col·laboració: 
MiC
Llegir més...