En 1639-40 fou comandant del castell de Salses durant l’ocupació francesa. Representà el govern de Lluís XIII en les converses de Narbona (juliol del 1640) i en el pacte de Ceret (setembre del 1640), celebrats amb el representant de la generalitat de Catalunya, Francesc de Vilaplana, per tal d’assegurar l’ajut francès al Principat contra Felip IV. Al desembre del 1640 entrà a Barcelona amb tropes franceses i fou nomenat mestre de camp general d’aquestes i de les forces catalanes. Anà tot seguit a defensar Tarragona, però pactà amb el capità general de les tropes castellanes, marquès de Los Vélez, fet que produí una indignació popular a Barcelona. Obligat a anar a deturar l’exèrcit castellà a Martorell, canvià d’itinerari i fugint amb les seves tropes a França, saquejà els pobles que trobà pel camí. Més tard intentà de justificar-se acusant els catalans de manca de combativitat.