Adscrit a les tendències d’avantguarda, publicà assaigs i crítiques literàries en diversos periòdics i dirigí Nueva España . Lo cómico contemporáneo (1928) i El nuevo diantre (1930) apleguen alguns dels seus assaigs. Escriví poesia — Umbrales (1918) i Signario (1923)— i narracions — Pájaro pinto (1927) i Luna de copas (1929)—, que el qualifiquen com a representant genuí de la literatura deshumanitzada i intel·lectualista del primer terç del s. XX. Escriví també biografies: Luis Candelas (1929), Romea o el comediante (1931) i les de Cánovas del Castillo, Quevedo i Cervantes.