Deixeble del seu pare, Josep Espinós. Pertanyia a la Fábrica de los Cinco Gremios de Madrid. Director de l’Escola de Flors i Ornats, de València, que depenia de l’Acadèmia de Sant Carles, des del 1784, durant l’ocupació francesa fou confirmat en el càrrec per Suchet. Impossibilitat i mig cec el 1814, fou substituït pel seu deixeble predilecte, Josep Zapata. El seu art obeeix a un propòsit ornamental i utilitari, puix que les seves pintures, com les de l’Escola en general, tenien per objecte de servir de model a dissenys de sedes i taulellets. Cal distingir dues èpoques en la seva evolució artística: la primera és de colorit fi i transparent, modelatge suau i tècnica perfecta (l’obra es conserva gairebé tota al Museu de Belles Arts de València); la segona és més vigorosa i rica en color i empastament (és la de les floreres dels museus d’Aranjuez i del Palacio Real de Madrid).