i Esporles | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Esporles

Municipi de Mallorca, als vessants meridionals de la serra de Tramuntana.
Població: 
4.808 h
[2009]
Extensió: 
35 km2

Ocupa la vall del torrent d’Esporles , des de la capçalera fins a la seva entrada al pla de Palma. El 42,92% del terme és conreat; hi predominen els conreus de secà (1 467 ha, 95,68%); el regadiu hi ocupa només 66 ha (4,32%) a les terres millors del fons de la vall, pròximes al torrent. Al secà es destaquen les oliveres (597 ha) a les parts altes i muntanyoses, els garrofers (435 ha), els ametllers (335 ha), els cereals (80 ha), les figueres (8 ha) i altres arbres fruiters (12 ha). A les terres útils no conreades predomina el bosc de pins (619 ha) i alzines (898 ha) i la garriga (318 ha). La ramaderia, complement del treball agrícola, es compon de bestiar boví (60 caps), oví (150 caps), porcí (80 caps) i cabrum. El 68% de la superfície útil és explotada en règim de propietat, i la resta a mitges o d’altres maneres. De la població activa (36,2% del total), el 21,68% es dedica a les activitats primàries, el 37,3% a les secundàries (especialment a la construcció) i el 41,6% a les terciàries. La vila (2 334 h agl i 202 h diss [1981], esporlerins ; 190 m alt.) és al fons de la vall. Les primeres cases del nucli daten del s. XIII, i successives ampliacions donaren lloc als barris de la Vila Vella, els Balladors i la Vila Nova. L’església parroquial (Sant Pere), esmentada el 1248, sofrí diverses modificacions i fou bastida de nou al començament del s. XX. Al repartiment, Esporles fou donada a Nunó Sanç, que hi erigí un monestir cistercenc, aviat traslladat al de la Real, que conservà la propietat del lloc fins al 1447, que passà a la família Vida. El terme restà unit al de Banyalbufar fins el 1836, i comprenia també la part d’Establiments que el 1837 adquirí autonomia municipal (el 1919 passà a Palma. L’abundància d’aigua hi afavorí la instal·lació de fàbriques de paper i teixits (s. XIX), que hi perduraren fins el 1959. Per la proximitat amb Palma, Esporles s’ha convertit actualment en un poble dormitori, amb desplaçaments diaris de part de la població activa i l’aparició de nombroses residències secundàries dels ciutadans. El terme comprèn el poble de s'Esgleieta. Entre les possessions cal destacar sa Granja d’Esporles, Canet, son Dameto, son Cabaspre i son Malferit.

Col·laboració: 
BBP / PSa
Llegir més...