i l’Espunyola | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

l’Espunyola

Municipi
Berguedà
El castell de l’Espunyola
© Fototeca.cat
Municipi del Berguedà, estès al peu dels cingles de Capolat, ja al límit amb el Solsonès.
Població: 
260 h
[2009]
Extensió: 
35 km2

Situació i presentació

Limita al N amb els municipis de Capolat i Avià, a l’E amb l’enclavament de Sant Quintí de Montclar (Montclar) i Casserres, al S amb Montclar i Montmajor i a l’W amb Navès (Solsonès) i l’enclavament de Comesposades (Montmajor). El sector oriental, on hi ha el castell i la parròquia que donen nom al municipi, és a la capçalera de la riera de Clarà, afluent del Llobregat per la dreta a Casserres després de travessar el terme d’Avià; el sector occidental, amb les antigues parròquies del Cint i de Correà, té les aigües (riera de l’Hospital i riera de Navel) tributàries del Cardener. Entre els dos sectors hi havia la divisòria de l’antic comtat de Berga i el vescomtat de Cardona (efectivament, la parròquia de l’Espunyola formà part del deganat de Berga mentre que les del Cint i Correà eren del deganat de la Vall de Lord).

Els principals nuclis de població d’aquest municipi són la caseria de l’Espunyola, que n'és la capital, i les caseries del Cint, l’Esglesiola, la Mare de Déu del Bosc, els Sants Metges, els Torrents i Correà; l’àmbit d’aquesta darrera coincideix amb el d’una antiga parròquia, compartida pels municipis de l’Espunyola i Montmajor. Té un enclavament, la Rebolleda, dins el terme de Navès, al Solsonès.

Els principals eixos de comunicació són la C-26 de Berga a Solsona que travessa el terme d’E a W i la carretera local de Puig-reig a l’Espunyola, que conflueix amb l’anterior.

La població i l'economia

La població, molt escassa a l’edat mitjana (15 famílies el 1370 a l’Espunyola, 13 el 1553 amb 11 a Correà), augmentà relativament al segle XVIII (de 75 h l’Espunyola, 117 h el Cint i 50 h Correà el 1718 passà a 79 h, 70 h i 120 h, respectivament, el 1787) i assolí un màxim el 1857 amb 693 h en tot el terme; des d’aleshores la tendència ha estat a disminuir (amb un augment del 1900 al 1930 de 383 h a 569 h): 490 h el 1950, 349 h el 1970, 311 h el 1981 i 270 h el 1991. Amb el canvi de segle la població sà entorn els 270 h (2005).

És un terme rural, de població totalment disseminada. Té com a base econòmica l’explotació del bosc (pinedes, alzinars i rouredes) que ocupa quasi la meitat del terme i l’agricultura de secà (ordi, blat, farratge, patates i horta), juntament amb la cria de bestiar boví i porcí.

La caseria de l'Espunyola

La caseria de l’Espunyola (759 m i 52 h el 2005) és centrada per l’església parroquial de Sant Climent, prop de la carretera de Berga a Solsona. És un edifici d’origen romànic, molt senzill, d’una nau i absis semicircular, ampliat al segle XVIII amb dues capelles laterals i una sagristia, i al XIX amb un campanar adossat a la façana; la rectoria, del segle XVII, fou refeta al segle XVIII.

El lloc és esmentat ja el 992 i el castell de l’Espunyola (que perdura en part al mas del Castell, prop del torrent de l’Espunyola, afluent a la riera de Clarà) és citat el 950, data en què l’abadessa Adelaida Bonafilla de Sant Joan de Ripoll (dit després de les Abadesses ), filla del comte de Barce lona Sunyer I, en féu una donació al seu monestir.

Aleshores ja és esmentada l’església de Sant Climent de l’Espunyola, que fou la parroquial almenys fins al segle XVI. Senyorejà el castell una família de cavallers cognomenada Espunyola, que convertiren la fortalesa en un gran casal residencial a partir del segle XIII. Ocupa una petita elevació (l’edifici aprofita el desnivell del terreny) i el conjunt es troba dins un recinte murallat, en gran part caigut; es conserven el casal residencial (refet al segle XVI), format per una gran nau rectangular, i dues grans torres quadrades, que han perdut el coronament emmerletat. L’església, d’origen romànic, és totalment arruïnada (s’esfondrà vers el 1915) i en les roques pròximes hi ha excavades sepultures antropomorfes (segle X) i també de lloses o cistes de parets verticals (segle XI).

La festa major de l’Espunyola se celebra el diumenge proper al 23 de novembre; el diumenge més proper al 8 de setembre és la festa de l’ermita de la Mare de Déu dels Torrents, i el darrer diumenge del mateix mes es fa l’aplec a l’ermita de Sant Cosme i Sant Damià.

Altres indrets del terme

Dins el terme hi ha grans i antigues masies, com la del Mercadal, una de les cases més antigues de l’Espunyola, que potser havia estat una fortificació. La part més antiga de la casa (que pot datar dels segles XIII o XIV) conserva una presó de tipus medieval.

A frec mateix de la masia del Mercadal hi ha la petita església romànica (del segle XII) de Santa Margarida del Mercadal, de nau única i amb un petit absis semicircular. També és important l’anomenada dels Quatre Vents, edifici totalment quadrat, amb una torre al NE. D’altra banda, podem esmentar les del Codonyet i la Tor, i d’altres més modernes com Cal Pauet i Cal Pio, aquesta darrera una masia clàssica dels segles XVIII i XIX.

Cap al S hi ha l’església de Sant Pere de l’Esglesiola, esmentada des del segle XV. L’edifici romànic fou substituït per l’actual construcció barroca del segle XVIII, adossat a la veïna rectoria. La porta, feta l’any 1831, és neoclàssica i té una llinda amb una llegenda epigramàtica. L’església centra la caseria de l’Esglesiola, de masies disperses, com l’Esglesiola, Circuns, Canudes del Prat i el Corral de Canudes. Aquesta caseria tenia 28 h el 2005.

El sector SW del terme és centrat per l’antiga parròquia de Correà, esmentada ja el 839 ( Currizano ) en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell. L’església de Sant Martí de Correà actual correspon a una edificació del segle XVIII, erigida al costat de la primitiva romànica, de la qual aprofità el mur de tramuntana. L’església conserva tots els retaules barrocs: el major, dedicat a Sant Martí, del començament del segle XVIII, completament esculpit i amb columnes salomòniques; el del Roser, del final del segle XVII, i els neoclàssics de la Mare de Déu dels Dolors, Sant Isidre i Sant Antoni. A l’altar major també es conserva una imatge romànica mariana, procedent del santuari dels Torrents (la Mare de Déu dels Torrents ), talla de fusta policromada del segle XIII. Dins el seu terme hi ha les masies del Verdaguer, el Traver, la Ferreria i els Torrents. Totes elles formen la caseria dels Torrents, on vivien 30 h el 2005. Prop seu hi ha el santuari dels Torrents, a la dreta de la riera de l’Hospital, que ja el 1312 tenia una hospitalitat. El terme de Correà formà al segle XIX un municipi independent juntament amb el terme parroquial de Comesposades (estès al N, que forma avui un enclavament del municipi de Montmajor). El sector nord-occidental del terme, sota els cingles de Capolat (dits també en aquest indret cingles del Cint), és centrat per l’antiga parròquia de Sant Sadurní del Cint, esmentada per primera vegada el 939. L’edifici actual és completament reformat, i només en el seu interior hi ha restes de parets romàniques. L’església és adossada a la gran masia de la Boixadera del Cint, una casa del segle XVIII. El Cint formà municipi independent al segle XIX. L’antic terme del Cint també inclou l’oratori de la Mare de Déu del Bosc.En aquest sector hi ha les caseries del Clint, amb 37 h el 2005 i de la Mare de Déu del Bosc amb 31 h.

Al sector central, entre els serrats de Sant Salvador i de Malla (1 238 m), que s’aixequen al mig dels cingles de Capolat, hi ha la capella dels Sants Metges. És dedicada als sants Cosme i Damià i fou construïda al segle XVIII amb una sola nau, presbiteri quadrat i porta a ponent. El campanar, de planta quadrada, és adossat al mur de tramuntana. Centra la caseria dels Sant Metges, amb 92 h censats el 2005. Aquest indret és més conegut pel peu de Roques. Prop del collet de les Forques hi havia un megàlit, avui molt destruït, que fou excavat (les troballes són conservades al Museu Diocesà de Solsona).

L’enclavament de la Rebolleda (1 km 2 ) es troba gairebé envoltat pel terme de Navès (Solsonès), i és situat al S de l’enclavament de Comesposades (Montmajor).

Llegir més...