i Esquerra Catalana dels Treballadors | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Esquerra Catalana dels Treballadors

ciències polítiques polít
Grup polític de la Catalunya del Nord, cronològicament el primer d’obediència estrictament nord-catalana d’ençà del 1659.

Fundat al castell de Pradells, al Vallespir, el 1972, com a derivació política del Comitat Rossellonès d'Estudis i Animació (CREA), es defineix com a partit polític revolucionari en lluita per l’emancipació nacional i social del poble treballador nord-català, propugna la construcció d’una societat comunista i, momentàniament, aspira a l’obtenció d’un estatut d’autonomia nacional de Catalunya del Nord dins l’Estat francès. Heretà del CREA l’òrgan d’expressió "La falç". Els seus dirigents més coneguts foren Miquel Mayo, Pere Iu Baron, Jaume Roure i Maria Àngels Falqués. Presentà candidats a les eleccions legislatives del 1973 i el 1981 i a les cantonals del 1975, amb resultats que oscil·laren al voltant del 2 per cent. Una primera crisi, l’estiu de 1977, provocà l’escissió d’un grup encapçalat per Pere Iu Baron que originà l'Organització Socialista d'Alliberament Nacional. Després de l’arribada dels socialistes francesos al poder (1981), una nova crisi portà Miquel Mayol a abandonar el partit.

Llegir més...