i l’Éssera | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

l’Éssera

Afluent, per l’esquerra, del Cinca, de 86 km.

Té la capçalera al vessant nord del cim més alt dels Pirineus, el pic d’Aneto (3 403 m alt.), i recull també les aigües del massís de Pocets (3 367 m). Té un sol gran afluent, l’Isàvena, que neix al puig de Gallinero i desguassa a Graus. Tots dos descendeixen de la zona axial pirinenca i travessen els plecs dels Prepirineus amb engorjats profunds (Ventanillo). L’Éssera desguassa al Cinca aigua avall d’El Grado. És molt ric en aigües (19,5 l/s/km2 de vessant), puix que la pluviositat a la capçalera arriba fins a 3 000 mm anuals. El seu règim, clarament pirinenc, cap a l’aiguabarreig es matisa una mica. A Benasc, en plena capçalera, porta una mitjana de 8 m3/s; a Morillo, a la travessada prepirinenca, porta ja 19,5 m3/s de mitjana; i al final del seu curs, a Olvena, després d’haver rebut el tribut de l’Isàvena, porta ja 30,4 m3/s de mitjana. Pel juny, a Benasc, porta el màxim d’aigües, i el mínim pel gener (només 2 m3/s). A Morillo la màxima s’avança pel maig i s’inicia una revinguda pluvial pel novembre. A Olvena el màxim segueix el maig; el mínim absolut, pel gener, com sempre; però es dibuixa clarament un màxim secundari tardoral centrat a l’octubre i un mínim, també secundari, a l’agost, per la influència mediterrània. Forneix energia i regatge a Aragó i a Catalunya. Les centrals de capçalera, Seira, Sessué i Grist, són equipades amb alternadors de 150 000 kW de potència, que serveixen el Principat. Des d’un punt de vista agrícola, després d’haver fertilitzat minsos retalls d’al·luvions, com els de Castilló de Sos i els de Graus, l’Éssera cedeix tot el seu cabal al canal d’Aragó i Catalunya, acabat el 1905. Abans, però, s’embassa en el pantà de Barasona, de 70 hm3 de capacitat, per a poder regular el canal. Un conducte de més de 4 km permet d’accionar, abans, una central elèctrica, on el riu deixa la seva darrera energia (21 000 kW). Hi ha en projecte la construcció d’un nou pantà a Campo.

L'Éssera com a frontera lingüística

La vall de l’Éssera forma el sector occidental de l’antic comtat de Ribagorça. Des del punt de vista lingüístic és una zona de transició entre els parlars catalans i els aragonesos: a la capçalera (vall de Benasc), el parlar ha mantingut una major part de trets catalans (benasquès), igual com als sectors més orientals: la Vall de Lierp, Merli i Nocelles, Jusseu, Torres del Bisbe i Aler, a més de la vall de l’Isàvena, catalana, aigua amunt de Capella. A la resta de la vall, especialment al seu centre, Graus, els parlars s’han castellanitzat ràpidament des del s XVI (ribagorçà).

Col·laboració: 
VMa
Llegir més...