El terme és drenat també pel Verdoble, afluent de l’Aglí per l’esquerra. L’agricultura (vinya, oliveres i moreres per a la seda a la fi del s XIX) s’ha especialitzat pràcticament en la producció de vins d’anomenada: dels quals prop de la meitat són vins dolços naturals de Costes de l’Aglí i de Ribesaltes, i la resta vins negres de qualitat superior (Corberes del Rosselló). Té dues grans cooperatives vinícoles. La superfície agrícola és d’unes 2 100 ha, gairebé ocupades del tot per la vinya. Hi domina la petita propietat. A la fi del s XIX hom hi explotava importants pedreres de marbre gris; actualment hom extreu sorra de l’Aglí i s’hi inicia l’explotació de la calç. La vila (estagellencs; 77 m alt) és a la dreta de l’Aglí, aigua avall de la confluència amb la ribera de Maurí; estigué emmurallada a l’edat mitjana (en resta un portal); l’església parroquial conserva un retaule barroc del Roser, entre altres peces. Depenia del monestir de la Grassa. A la plaça hi ha una estàtua a Francesc Aragó, fill de la vila, obra de Marcel Homs (1958), que substitueix la d’Alexandre Oliva (1865), destruïda pels alemanys el 1942. Dins el terme hi ha dos menhirs, coneguts per les Encantades, un cementiri visigòtic (al camí vers el coll de la Batalla) i l’ermita de Sant Vicenç.
Panoràmica d'Estagell
© Fototeca.cat