Es doctorà a la Universitat de Barcelona, on fou professor (1899-1905). El 1905 guanyà la càtedra de física i química de l’institut d’ensenyament mitjà de Girona; el 1919 li fou confiada la direcció dels ensenyaments de física i química de l’Instituto-Escuela de Madrid. Fou catedràtic de l’institut de Tarragona (1921-32). El 1932 fou nomenat director de l’Institut-Escola de Barcelona, creat per la Generalitat, i presidí (1932-33) la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques. Pedagog notable, deixà llibres de text, com Compendio de química (1921), Problemas de física (1926), treballs i traduccions.