i Estat Català | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Estat Català

ciències polítiques polít
Moviment polític del Principat, de caràcter separatista, fundat per Francesc Macià el 18 de juliol de 1922 en un acte que tingué lloc al CADCI, amb la finalitat de proclamar la República Catalana.

Aviat rebé el suport de la Federació de Clubs Separatistes, creada a Cuba. Macià i un grup d’oradors recorregueren Catalunya i organitzaren una xarxa de grups locals amb l’ajut del periòdic quinzenal “Estat Català”, dirigit pel mateix Macià, amb un cos de redacció format per Domènec Soler, Lluís Marsans i Daniel Cardona, amb Manuel Pagès d’administrador. El moviment donà suport a Rovira i Virgili a les eleccions de l’abril del 1923 i dirigí l’agitació de l’onze de setembre del mateix any. A l’adveniment de la Dictadura i en exiliar-se Macià, restà al Principat un directori clandestí, i el secretariat restà format a Perpinyà i després a París per Macià, Antoni Puch i Ernest Dalmau. Fracassat el front comú amb Acció Catalana, participà en el Comitè d’Acció de la Lliure Aliança (gener del 1925) i en el Comitè Revolucionari de París. Emeté l'Emprèstit Pau Claris, avalat per Macià, en nom del futur govern de Catalunya. El grup dissident La Bandera Negra organitzà l’atemptat contra Alfons XIII conegut per complot de Garraf. Macià i Josep Carner i Ribalta anaren a Moscou, però en no obtenir l’ajut del Komintern organitzaren la fracassada insurrecció de Prats de Molló amb les soles forces d’Estat Català (novembre del 1926). En partir Macià i Ventura Gassol cap a l’Amèrica Llatina, on participaren (a l’Havana) en l’assemblea separatista de l’octubre del 1928 i en la creació del Partit Separatista Revolucionari de Catalunya, els dirigents del moviment que restaren al Principat (Ramis, Bordàs i de la Cuesta, Ramon Fabregat i Martí Vilanova) no acceptaren el canvi de nom. En no activar-se l’organització americana, es formà un comitè provisional presidit per Macià, amb Vilanova i Fabregat per a Europa, Josep Marlès per a Amèrica del Nord i Gassol i Ramis en absència dels delegats d’Amèrica del Sud. Instal·lat Macià a Brussel·les, hom reprengué els contactes amb el directori de l’interior presidit per Jaume Aiguader. A la caiguda de la Dictadura pogueren retornar al Principat Macià, Gassol i altres dirigents, i els processats pel complot de Garraf foren indultats. Estat Català participà en el pacte de Sant Sebastià (agost del 1930) i fou un dels partits que passà a formar part de l'Esquerra Republicana de Catalunya, tot i que alguns elements (Jaume Compte) es negaren a seguir aquest partit i formaren Estat Català — Partit Proletari, i d’altres (Josep Casals), ja proclamada la República, constituïren el Partit Nacionalista Català, (1932) i més tard una nova organització anomenada també Estat Català.

Col·laboració: 
FrBo
Llegir més...