i Estat Català | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Estat Català

ciències polítiques polít
Partit polític del Principat sorgit pel juny de 1936 de la fusió del Partit Nacionalista Català, algun sector de les Joventuts d’Esquerra Republicana i el grup Nosaltres Sols, sota la direcció de Josep Dencàs i, més tard, de Joan Torres i Picart, expulsat per la conjura de novembre del 1936.

Els seus òrgans de premsa foren “Estat Català”, “Diari de Barcelona” (juliol del 1936 juliol del 1937), “Estat Català” (1937) de Reus, etc. Integrat en el Front Nacional de Catalunya el 1939, els seus militants participaren en tasques resistents fins que, en esdevenir el FNC un partit, Estat Català es reorganitzà entorn de Salvador Bartoli i Guiu, entre d’altres, i mantingué una notable activitat clandestina en l’etapa 1945-60, participant en diversos organismes unitaris de l’exili i l’interior. Reaparegué a Barcelona el 1976 i, havent superat la dissidència d’un sector “ortodox”, s’ha definit com a independentista dels Països Catalans, liberal i interclassista, i tendeix a donar suport a partits nacionalistes com ERC o CDC. Dirigit per Josep Planchart i Ramon Rius, manté una presència testimonial.

Llegir més...