i Estatut d’Autonomia de Galícia del 1981 | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Estatut d’Autonomia de Galícia del 1981

dret dr
Llei orgànica promulgada el 28 d’abril de 1981 que atorga a Galícia un règim d’autonomia.

Al juliol del 1978, Antonio Rosón, president de la Xunta de Galícia i membre d’UCD vinculat al galleguisme històric, convocà els parlamentaris per tal d’elaborar un projecte d’estatut. La comissió redactora formada per vuit representants d’UCD, dos del PSOE, dos d’AP, un del PCG i tres extraparlamentaris presentà a Rosón per l’abril de l’any següent un text consensuat. Al juny del 1979 el plenari de la Xunta elegí president José Quiroga en substitució de Rosón, la qual cosa representà el triomf dins la UCD del corrent no galleguista i la revisió de plantejaments del projecte d’estatut. Així, al mateix juny l’assemblea de parlamentaris de Galícia aprovà un altre projecte, estatuari elaborat per nou membres d’UCD, PSOE i AP. Aquest projecte, no acceptat per l’esquerra nacionalista, anà a parar a la ponència mixta comissió constitucional del Congrés-assemblea de parlamentaris de Galícia, per tal de determinar de comú acord una formulació definitiva. Després d’una etapa de confusions i discrepàncies centrades en la racionalització de l’autonomia gallega proposada per la UCD estatal que significa buidar de contingut l’autonomia, i després de nombroses mobilitzacions populars, s’arribà a un acord entre els diferents sectors de la UCD i hom aprovà definitivament la redacció de l’estatut. Els partits polítics que defensaven aquest projecte amb vista al referèndum foren UCD, PSOE, CD, PCG i PG; els que s’hi oposaven foren BNPG-PSG i diversos grups de l’extrema esquerra i extrema dreta extraparlamentaris. Realitzat el referèndum el 21 de desembre de 1980, foren obtinguts els següents resultats: 71% de vots afirmatius, 20,9 de vots negatius, 5,4 de vots en blanc, i 2,7 de nuls, amb una abstenció del 73,8%. L’Estatut entrà en vigor el 18 de maig de 1981.

L’Estatut de Galícia defineix aquesta com a nacionalitat històrica que assumeix com a tasca principal la defensa de la seva identitat i dels seus interessos. Hom no decidí quina seria la capital de Galícia, ja que la capitalitat era disputada entre Santiago de Compostel·la i la Corunya (al juny del 1982 l’assemblea de parlamentaris gallecs elegí com a capital Santiago de Compostel·la). En l’estatut es declara que el gallec és la llengua pròpia de galícia, i s’estableix la cooficialitat del gallec i del castellà i es reconeix el dret de conèixer-los i d’emparar-los. Quant als aspectes econòmics, presenta una notable semblança amb l’estatut català i no, en canvi, amb l’estatut basc, atès el règim de concerts que hi ha al País Basc.

Col·laboració: 
BLo
Llegir més...