i Estatut d’Autonomia del País Basc del 1979 | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Estatut d’Autonomia del País Basc del 1979

dret dr
Llei orgànica d’autonomia, atorgada al País Basc per les Corts Generals i, prèviament, aprovada per referèndum pel poble basc el 25 d’octubre de 1979.

Tot i que l’elaboració començà quatre mesos més tard que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979, fou el primer presentat a les Corts i el primer aprovat. Ambdós s’assemblen molt, però els concerts econòmics i l’estructura històrica de les diputacions forals diferencien el text basc respecte del català. Inicialment semblava que l’estatut inclouria Navarra en la resta del País Basc, però els sectors més dretans i la UCD navarresa impediren que els navarresos participessin en les negociacions entre les Corts de Madrid i la delegació de l’Assemblea de Parlamentaris bascs. Aquesta Assemblea es reunia a Guernica, Biscaia, sota la presidència del navarrés Manuel de Irujo, del PNB. L’Estatut determina que el basc, juntament amb el castellà, és llengua oficial i que la Reial Acadèmia de la Llengua Basca és institució consultiva oficial referent al basc. El Parlament basc és constituït per vint diputats per cadascun dels tres territoris històrics, als quals caldrà afegir diputats navarresos si Navarra s’integra —mitjançant referèndum— a la comunitat autònoma del País Basc. Hom preveu la possibilitat jurídica d’agregació a la mateixa de l’enclavament del comtat de Treviño. La capital, que havia d’ésser designada per llei, recaigué en Vitòria. Sobre la base de miñones i migueletes s’estableix la constitució de la policia autonòmica basca. El president del govern basc és designat pel Parlament d’entre els seus membres i és nomenat pel rei. És previst que en els nomenaments de magistrats, jutges, secretaris i funcionaris de justícia sigui mèrit preferent el coneixement del dret basc i de l’euskera. És prevista l’adaptació de l’administració civil de l’estat a l’àmbit geogràfic de la comunitat autònoma. Els conflictes entre la comunitat autònoma i les diputacions forals se sotmetran a la decisió d’una comissió arbitral paritària presidida pel president del Tribunal Superior del País Basc. Les relacions tributàries amb l’estat són regulades pel sistema foral tradicional de concerts econòmics o convenis en els quals les diputacions tenen un paper important i que consisteix en l’aportació d’un cupó global corresponent a cadascun dels territoris com a contribució a totes les càrregues de l’estat que no assumeixen la comunitat autònoma. Aquest cupó necessita l’acord d’una comissió mixta paritària, d’una banda, per l’administració de l’estat i, de l’altra, pel govern basc i per un representant de cada diputació foral que alhora determinen la durada del concert. Una disposició addicional fa constar la norenúncia del poble basc als drets que com a tal podrien correspondre-li en virtut de la seva història.

Col·laboració: 
IEZ
Llegir més...