i Serafín Estébanez Calderón | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Serafín Estébanez Calderón

literatura lit
Escriptor andalús.
Màlaga, 27 de desembre de 1799 — Madrid, 1867

Signà els seus escrits costumistes amb el pseudònim d'El Solitario. Després d’un curt exili a Gibraltar (1824) per motius polítics, exercí com a advocat i fou conseller d’estat i senador. Polemitzà amb Gallardo i fou amic de Valera, amb qui mantingué una interessant correspondència epistolar. Els seus articles, publicats des del 1830 a “El Correo Literario y Mercantil” i des del 1831 a “Cartas Españolas” i aplegats sota el títol d'Escenas andaluzas (1847), l’acrediten com un minuciós observador de les formes de vida i dels tipus populars. Publicà també un volum de Poesías (1831) i una novel·la històrica, Cristianos y moriscos (1838).

Llegir més...