i Pau Esteve i Grimau | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Pau Esteve i Grimau

Música
música mús
Compositor.
Barcelona?, 1730? — Madrid, 1794

Emigrà a Madrid el 1760, on participà en la formació de la tonadilla escénica, gènere al qual donà un impuls notable. El 1761 estrenà la tonadilla Los zagales i adaptà òperes de Scarlatti i de Piccinni, en les quals introduí fragments musicals propis. El 1778 rebé el títol de maestro compositor adscrit als teatres municipals de Madrid. Fou el primer compositor, juntament amb el navarrès Blas de Laserna, a rebre aquest nomenament. Estigué uns quants anys al servei del duc d’Osuna, i es retirà el 1790. De les seves tonadillas es destaquen El juicio del año (1779), El luto de Garrido (1781) i Garrido enfermo y su testamento (1785), obra per a cinc personatges en la qual és exaltada la música autòctona en oposició a l’italianisme de l’ambient musical hispànic. Escriví moltes lletres per a les seves obres i col·laborà, entre altres literats, amb Juan Meléndez Valdés (Las bodas de Camacho, 1784) i amb Ramón de la Cruz (La espiga, 1788). Empresonat dues vegades per haver atacat personatges de la cort en les seves obres, la seva producció consta de 407 tonadillas d’una a cinc veus i 22 per a més personatges, 78 comèdies, 8 entremesos, tres loas, tres sainets i un nombre no determinat de sarsueles.

Col·laboració: 
MAV
Llegir més...