Format a l’Acadèmia de Sant Carles i a Madrid, on obtingué un primer premi de la de San Fernando. Començà a fer retrats de l’alta societat cortesana vers el 1778. Després d’una etapa d’influència de Mengs, el 1794 ja tenia relació amb Goya. El 1800 esdevingué pintor de cambra i acadèmic de Sant Carles. El 1808 s’independitzà de la influència de Goya —de qui havia copiat nombroses obres— i continuà amb un estil tou i fàcil, propi, fins el 1815, any que ja fou eclipsat per Vicent López. Poc abans de morir tornà a València. Dèbil i delicat, fou influït per la força del color de Goya, el qual imità amb fortuna, tot i que li mancà l’amplitud de toc i la grandesa de concepció d’aquest. Com López, tingué una gran predilecció pels petits detalls de brodats, joies i puntes, com si recordés l’habilitat de miniaturista que Goya descobrí en ell. Les seves obres principals són L’onzena duquessa d’Osuna (col·l Duc de l’Infantado, Madrid), Manuel Godoy (Academia de San Fernando), Cardenal Lorenzana (col·l Comte de Finat, Madrid), Ferran Selma (antiga col·l Dannat, París), Josep Esteve i Bonet i El gravador Selma (Museu de Belles Arts, València) i Ferran VII (Museo de Sevilla).