Deixeble de Vila i Cinca. Fou becat a l’Academia de San Fernando (1892) i a Roma (1894-96). Anà després a Palestina per fer una sèrie sobre la vida de Jesús —per encàrrec del seu mecenes Francesc de P. Ponsà—, que exposà a Sabadell i a Barcelona (1903). Saludat en principi com un nou Fortuny, el seu art, perduració tardana de la minuciosa pintura anecdoticohistòrica del segle XIX, fou aviat bandejat, malgrat intentar la temàtica social, amb Una manifestació obrera (Cooperativa Sabadellenca, Sabadell), i patriòtica, amb La mort de Rafael de Casanova i Corpus de Sang (1907), pintures que han esdevingut representacions tòpiques. El 1910 se n’anà a Buenos Aires, on fou director de l’Escuela de Bellas Artes.
L’Onze de setembre, obra d’Antoni Estruch (1909)
Pintor.