Eulàlia de Mèrida

(Mèrida, Lusitània, segle III — Mèrida, Lusitània, segle IV)

Verge que sofrí el martiri al començament del segle IV a Mèrida, durant la persecució de Dioclecià.

Les actes autèntiques del martiri foren destruïdes ja antigament, però són conegudes gràcies als himnes de Prudenci, que s’hi inspirà abans no es perdessin: jove de família noble, es declarà cristiana davant del pretor, el qual li féu donar turment a l’amfiteatre (tallar els pits, lacerar la carn i aplicar-li teies enceses); en morir, el seu cos, mig nu, fou cobert per la neu. Més tardanes, dels segles VII, VIII i següents, hi ha unes altres actes del martiri, amb molts elements fantasiosos. L’existència històrica d’Eulàlia de Mèrida és indiscutible. Prudenci, Idaci, Agustí d’Hipona, Gregori de Tours, tots els llibres i els calendaris de litúrgia hispànica, els martirologis, diverses deposicions de relíquies a la Bètica i molts d’altres testimoniatges en pregonen la fama del martiri i el culte que tingué, arran de la seva mort, arreu del món cristià. La catedral d’Elna li és dedicada, així com diverses parròquies i esglésies del Principat. La seva festa se celebra el 10 de desembre.