Crític polític (Els taxiarques, 427 aC) i d’esperit bèl·lic (Els prospàltics, Desertors o andrògins), atacà Cleó a L’edat d’or (424 aC) i Hipèrbol a Marikás, obra per la qual fou acusat de plagiar Els cavallers, d’Aristòfanes, i per aquest motiu acabà l’amistat entre ells dos. Criticà la sofística i censurà la societat (Els aduladors, 421 aC; Autòlic, 420 aC; Els purificadors), i a Poble presentà una societat enrunada, que els millors polítics atenesos intentaven de salvar. D’ell rebé el nom el vers eupolideu, molt usat en la comèdia grega.