Bon coneixedor de la filosofia dels sofistes, de l’epopeia, d’Hesíode, de Soló i de Teognis, el 455 aC estrenà Pelíades. Escriví unes noranta obres i obtingué quatre premis, el primer dels quals el 441 aC. El 408 aC anà a Tessàlia i a Macedònia. Incomprès en vida, les seves obres tingueren contínues reposicions després de mort, la qual cosa féu que se'n conservessin dinou. Misantrop, intentà de despertar el terror i la pietat en el públic. El pròleg de les seves obres sol ser una exposició de l’assumpte que hi tracta; en el desenllaç usà el recurs del deus ex machina.
És el dramaturg de les passions, de l’amor i de la gelosia, concebuts com a forces irresistibles. En aquest sentit fou un profeta de la literatura hel·lenística i marcà un canvi de mentalitat a la seva època. La seva obra, treballada i molt elaborada, és menys pura que la dels seus predecessors i no té tanta grandiositat espiritual —els seus personatges es lliuren a la desesperació—, però és plena de tendresa, humanitat i antiheroisme. Influí poderosament els dramaturgs llatins.
Entre les seves obres destaquen Alcestis (438 aC), Medea (431 aC), Els Heraclides (430 aC?), Hipòlit (428 aC), Les Suplicants (424 aC?/421 aC?), Hècuba (420 aC?), Andròmaca (420 aC), Les Troianes (415 aC), Electra (412 aC), Helena, Hèracles, Ifigènia a Tàurida (411 aC?), Les Fenícies (410 aC), Orestes (408 aC), Ifigènia a Aulida, Alcmèon a Corint, Les Bacants, totes tres pòstumes, El Ciclop, drama satíric, i Resus, d’atribució dubtosa. Josep Roca i Roca en traduí El Ciclop, que fou publicada en Lo Gai Saber el 1868, i Enric Franco, Ifigènia a Tàurida (Barcelona, 1880).